Videovigilància: El límit entre la seguretat i la privacitat

La videovigilància és un dels assumptes que causa més dubtes en el terreny de la protecció de dades.

Fins a 131 municipis catalans han instal·lat càmeres de vigilància al carrer per prevenir delictes o actes de vandalisme, una eina policial que ha anat a l’alça en els últims anys.

Salt (Girona) és la població catalana on hi ha més càmeres al carrer, 50, i estan pendents de col·locar-ne 30 més. La seva presència no té unanimitat. Alguns veïns veuen bé el control per evitar robatoris, però a altres els incomoda perquè vulnera la seva intimitat i esperen que aquest mètode preventiu deixi de ser necessari amb el temps.

El permís per instal·lar les càmeres el dóna una comissió que depèn del Departament d’Interior i que presideix un magistrat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El principal punt que es critica, tot i la regulació que hi ha, és que aquests sistemes fan més vulnerable la intimitat i la privacitat dels ciutadans.

D’altra banda, totes les empreses o particulars que utilitzin càmeres de videovigilància que gravin imatges estan obligats a inscriure en l’AEPD un fitxer anomenat “Videovigilància” en què figurin totes les llicències de les instal·lacions de càmeres de vídeo i les renovacions. En aquesta inscripció s’han d’incloure les dades del titular de l’autorització, data, vigència, àmbit d’enregistrament i òrgan encarregat de la custòdia, inutilització o destrucció de les gravacions.

L’equip Datax el vol informar del nostre compromís d’atenció personalitzada i assessorament en el servei de l’adaptació a la LOPD, en la qual entre altres consta l’adequació dels sistemes de videovigilància.