Qui pot accedir a la història clínica d’un menor?

Qui pot accedir a la història clínica d’un menor?

Aquest és un tema que preocupa els pares i genera incertesa en les clíniques, ja que posa en conflicte a dos drets; d’una banda, el dret de tota persona, inclosos menors d’edat, a la confidencialitat de les seves dades de salut, d’altra banda, el dret dels pares a conèixer la informació sanitària del seu fill/a, per a fer front a la seva obligació d’exercir la pàtria potestat de manera efectiva.

La normativa relativa a les dades de salut i l’accés als mateixos es troba recollida en la Llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient i de Drets i Obligacions en matèria d’Informació i Documentació Clínica i en la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals. Cal tenir en compte que per al cas que parlem, ambdues han de ser interpretades dins del marc general que estableix la Llei orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor, en relació amb el principi de prevaler l’interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim.

Tenim un primer informe jurídic 0409/2004 de l’AEPD respecte a l’accés per part dels titulars de la pàtria potestat dels menors a les seves històries clíniques. Aquest informe conclou dient que si el pare o la mare d’un major de 14 anys acudeix a un centre sanitari sol·licitant un informe d’analítica o qualsevol dada incorporada a la història clínica del seu fill, sense constar cap autorització d’aquest, no seria aplicable el que s’estableix en l’article 18.2 de la Llei 41/2002 que diu que,  “el  dret  d’accés    del  pacient  a la història  clínica pot exercir-se també per representació degudament acreditada”, per tant, no hauria de procedir-se al lliurament de la informació si no presenten l’autorització evident del fill/a.

Ara bé, posteriorment la pròpia AEPD en un altre informe jurídic 0114/2008, determina que disposar de la informació sanitària dels fills és fonamental per a poder vetllar adequadament per la salut d’aquests, per això, entén que  el  Codi  Civil en el seu article 154, que ens diu “ els  fills  no  emancipats  estan  sota  la  potestat  del  pare i de la mare, (…) La  pàtria  potestat  s’exercirà sempre en benefici dels fills, d’acord    amb la seva personalitat, icomprèn els següentsdeures i facultats (…) Vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral” habilita  la  cessió  de la     informació  sanitària als qui ostentin la pàtria potestat, fins i tot si el menor és major de 14 anys.

En un altre informe jurídic 0222/2014, es manté la mateixa postura per part de l’AEPD i s’entén que no seria discutible l’accés per part dels pares a la història clínica del menor sotmès a pàtria potestat, amb l’única excepció que, una norma amb rang de Llei fes expressament prevaler la voluntat del menor sobre la dels titulars que volen l’accés. Aquest accés es refereix només als titulars de la pàtria potestat i no a qualsevol familiar.

Així doncs, es determinaria que basant-nos en article 154 del Codi Civil els pares podrien accedir a la informació sanitària dels seus fills sobre els quals ostentin la pàtria potestat per a vetllar adequadament per la seva salut en compliment de les obligacions que imposa l’exercici de la pàtria potestat, fins i tot per als majors de 14 anys.

El dret d’accés a les dades del pacient menor, encara que sigui major de 14 anys, ha de reconèixer-se als pares o titulars de la pàtria potestat, sense que el menor pugui impedir aquest exercici. En tot cas, el límit a l’exercici del dret pels pares o titulars de la pàtria potestat vindria establert quan es provi que l’exercici de la pàtria potestat es realitza en contra dels interessos del menor; o si el professional sanitari creu que donar accés a la història clínica pot anar en perjudici del menor; o en el cas en què el sol·licitant s’hagi vist privat de la pàtria potestat. Una altra cosa és que, els pares o titulars de la pàtria potestat sent titulars del dret, i sempre que considerin al menor apte per a regir la seva persona i béns com si fos major d’edat, renunciïn al mateix (emancipació judicial o per concessió dels titulars de la pàtria potestat).

Finalment, indicar segons informa l’AEPD, que les reclamacions en els casos de la negativa a lliurar les històries clíniques dels menors als progenitors que ostentin la pàtria potestat, hauran de dirigir-se a les autoritats sanitàries o judicials corresponents.

Hem d’analitzar cada situació tenint en compte els següents punts:

• Els titulars de la pàtria potestat podran accedir a la història clínica dels seus fills menors d’edat subjectes a aquella mentre aquesta situació persisteixi, per al compliment de les obligacions previstes en el Codi Civil (art. 154).
• No podrà negar-se a aquest accés tret que així ho reconegués una norma amb rang de Llei.
• Quan es provi que l’exercici de la pàtria potestat es realitza en contra dels interessos del menor; o si el professional sanitari creu que pot anar en perjudici del menor; o en el cas en què el sol·licitant s’hagi vist privat de la pàtria potestat, es limitarà l’accés a la història clínica.
• Les reclamacions en els casos de la negativa a lliurar les històries clíniques dels menors als progenitors que ostentin la pàtria potestat s’hauran de dirigir a les autoritats sanitàries o judicials corresponents.

A DATAX som una empresa especialitzada en matèria de protecció de dades i seguretat de la informació.

Oferim un servei de consultoria integral per a adequar a la seva organització a tots els requisits del Reglament Europeu (RGPD 2016/679) relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, d’obligat compliment des del 25 de maig 2018.

Més de 16 anys d’experiència en l’adequació de tota mena d’organitzacions i sectors d’activitat, inclòs el sector públic i privat ens avalen.

Més de 10.000 clients confien ja en els nostres coneixements i professionalitat en la matèria.

Montse Mateo

Consultora en matèria de protecció de dades i seguretat de la informació