Aplicacions i presa de temperatura davant la desescalada: COVID-19 part II

APLICACIONS I PRESA DE TEMPERATURA DAVANT LA DESESCALADA: COVID 19

PART II

Seguint el deixant del qual va esdevenint i es va decidint per part de les autoritats competents, seguim amb el post aplicacions i presa de temperatura davant la desescalada: Covid 19, part II.

Al fil del que ja us comentava en la part I, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, continua mantenint que la presa de temperatura suposa una ingerència intensa en els drets dels afectats i que s’ha d’estar al que determini el Ministeri de sanitat, “l’aplicació d’aquestes mesures i el corresponent tractament de dades requeriria la determinació prèvia que faci l’autoritat sanitària competent, que en aquests moments és el Ministeri de Sanitat, de la seva necessitat i adequació a l’objectiu de contribuir eficaçment a prevenir la disseminació de la malaltia en els àmbits en els quals s’apliquin, regulant els límits i garanties específics per al tractament de les dades personals dels afectats”.

Finalitza dient que “en el cas de les cambres tèrmiques, en la mesura en què poden oferir possibilitats addicionals a la presa de temperatura, per això, han de ser utilitzades prestant especial atenció als principis de limitació de finalitat i minimització de dades establertes per l’article 5.1 RGPD.

És d’obligació ara, que vegem que diu sobre aquest tema el Ministeri de Sanitat perquè segons l’AEPD és el que ha d’establir els límits i garanties específics per al tractament de dades personals dels afectats.

Sobre aquest tema cal destacar l’Ordre SND/404/2020 d’11 de maig de mesures de vigilància epidemiològica de la infecció per SARS-*COV-2 durant la fase de transició cap a una nova normalitat.

En aquesta Ordre Ministerial, el Ministeri de Sanitat manifesta que davant aquesta nova situació de desescalada és necessari reforçar els sistemes d’informació per al seguiment i la vigilància epidemiològica, de manera que pugui realitzar-se la detecció precoç de qualsevol cas que pugui tenir infecció activa i per tant pugui transmetre la malaltia.

Quins són aquests sistemes d’informació?

El seguiment del nivell de transmissió de l’epidèmia ha de fer-se compaginant la informació obtinguda per: les administracions públiques, centres sanitaris i sociosanitaris públics i privats i serveis de prevenció de riscos laborals.

Aquests tres actors, hauran d’adequar els seus sistemes informàtics per a la recollida, tractament i remissió de la informació per a facilitar l’accés electrònic i automàtic a les dades de rellevància epidemiològica i sanitària pertinents, salvaguardant els drets de dades personals.

Quines dades són els necessaris?

Dades necessàries per al seguiment i la vigilància epidemiològica del COVID 19, inclosos les dades necessàries per a identificar de manera inequívoca als ciutadans.

Comunicació de dades?

Les unitats de salut pública hauran d’obtenir diàriament informació sobre els casos sospitosos i confirmats de COVID-19, dels serveis d’atenció primària i hospitalària, tant públics com privats, així com dels serveis de prevenció de riscos laborals.

La informació que hauran de comunicar al Ministeri de Sanitat és la següent:

-Sexe

-Data naixement

-Edat

-Lloc de residència.

-Dades clíniques

-Personal sanitari que treballa en el centre sanitari.

-Àmbit de possible exposició en 14 dies previs.

-Cas importat d’un altre país.

-Contacte amb cas confirmat conegut en els últims 14 dies.

-Data de diagnòstic.

-Proves diagnòstiques positives.

-Aïllament del cas i identificació dels contactes.

-Evolució clínica.

-Resultat al final del seguiment.

Quant a la protecció de dades de caràcter personal per al tractament d’aquestes dades, segons el que es disposa en l’Ordre Ministerial:

• Es farà d’acord amb el que es disposa en el RGPD (UE) 2016/679 Parlament Europeu, d’acord amb l’EL 3/2018 de 5 de desembre de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i en el que s’estableix en els articles 8.1 i 23 de la Llei 14/1986 de 25 d’abril General de Sanitat.
• En particular les obligacions d’informació als interessats relatius a les dades obtingudes s’ajustaran al que es disposa en l’article 14 RGPD.
• Finalitat del tractament: Seguiment i vigilància epidemiològica del COVID 19 per a prevenir i evitar situacions excepcionals d’especial gravetat.
• Base legítima del tractament: interès públic essencial en l’àmbit específic de la salut pública i per a la protecció d’interessos vitals dels afectats i d’altres persones físiques a l’empara del RGPD.
• Responsable del tractament: El Ministeri de Sanitat, que garantirà l’aplicació de les mesures de seguretat preceptives.

Sens dubte revelador.

Res es diu de preses de temperatura, ni d’aplicacions de recollida de dades per part d’empreses privades.

Llavors, en quina situació ens trobem sobre l’ús de les cambres tèrmiques o l’ús de termòmetres de front?

El Ministeri d’Indústria, ha desenvolupat una “Guia de bones pràctiques per a l’ús de termòmetres de radiació i cambres termogràfiques per a realitzar mesures traçables de temperatura humana sense contacte.”

En ella, es diu textualment que “els termòmetres de front tenen unes exactituds de mesura (incertesa) en ús d’1 °C a 2 °C, en el millor dels casos i amb un coneixement exhaustiu del comportament del termòmetre.  Si malgrat tot, es volen utilitzar aquests termòmetres per a mesurar la temperatura del cos humà han de seguir-se, a més de les instruccions subministrades pel fabricant les següents recomanacions:

-Calibrar el termòmetre amb traçabilitat metrològica en almenys tres punts distribuïts en el rang de 35,5 °C a 42 °C.

-Comprovar la neteja de lent i, si fos necessari, utilitzar un doll d’aire net o una tela neta que no deixi cap resta per a netejar-la.

-Assegurar-se que la grandària del blanc a la distància de mesura és menor que la zona de la qual es vol mesurar la temperatura.

-Establir una distància de mesura fixa, igual o molt pròxima a la de calibratge

– Assegurar-se que la zona de mesura aquesta buidada (pèl, suor p. e.)

-Utilitzar un termòmetre d’oïda per a realitzar comprovacions addicionals en cas de dubte o si es necessita determinar la temperatura del cos humà a distància amb una exactitud millor que 1 °C.”

Complicada la seva fiabilitat per a ser usada per qualsevol empresa, veritat?

Quant a les cambres tèrmiques, aquesta guia manifesta que “no són molt adequades per a la presa de temperatura del cos humà i estableix una exactitud de mesura (incertesa) entorn de 2 °C, en el millor dels casos i amb un coneixement exhaustiu del comportament la cambra. A més de les instruccions subministrades pel fabricant”. Com en el cas anterior.

Per tant, crec que no serà molt recomanable l’ús d’aquests mitjans, de manera individualitzada, com a mesura única de control del *COVID 19, ja que tenen un marge d’error i requereixen un manual d’ús per a la seva fiabilitat molt exigent.

Haurem de continuar esperant, al fet que les autoritats es manifestin sobre quines mesures es poden utilitzar, si és que alguna és fiable de manera individualitzada, és a dir, sense comptar amb els resultats proporcionats per altres proves.

Finalment, em quedo amb el que es disposa en l’Ordre Ministerial del Ministeri de Sanitat. Queda clar que, respecte al tractament d’aquestes dades, el responsable del tractament és el Ministeri de Sanitat. No ho serà l’ocupador, ni tampoc el centre sanitari. Que la base legítima per al tractament d’aquestes dades és l’interès públic i l’interès vital. I que la finalitat és el seguiment i vigilància epidemiològica del *COVID 19 per a prevenir i evitar situacions excepcionals d’especial gravetat.

Com sempre us continuarem informant.

A DATAX som especialistes en protecció de dades amb una àmplia experiència en el sector. Podem ajudar-te a complir amb la normativa de protecció de dades sempre, fins i tot en situacions d’alarma com la que estem vivint, contacta amb nosaltres i t’informarem.

Angels Soler

Delegada de protecció de dades.

APLICACIONS I PRESA DE TEMPERATURA DAVANT LA DESESCALADA: COVID 19

PART II

Seguint el deixant del qual va esdevenint i es va decidint per part de les autoritats competents, seguim amb el post aplicacions i presa de temperatura davant la desescalada: Covid 19, part II.

Al fil del que ja us comentava en la part I, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, continua mantenint que la presa de temperatura suposa una ingerència intensa en els drets dels afectats i que s’ha d’estar al que determini el Ministeri de sanitat, “l’aplicació d’aquestes mesures i el corresponent tractament de dades requeriria la determinació prèvia que faci l’autoritat sanitària competent, que en aquests moments és el Ministeri de Sanitat, de la seva necessitat i adequació a l’objectiu de contribuir eficaçment a prevenir la disseminació de la malaltia en els àmbits en els quals s’apliquin, regulant els límits i garanties específics per al tractament de les dades personals dels afectats”.

Finalitza dient que “en el cas de les cambres tèrmiques, en la mesura en què poden oferir possibilitats addicionals a la presa de temperatura, per això, han de ser utilitzades prestant especial atenció als principis de limitació de finalitat i minimització de dades establertes per l’article 5.1 RGPD.

És d’obligació ara, que vegem que diu sobre aquest tema el Ministeri de Sanitat perquè segons l’AEPD és el que ha d’establir els límits i garanties específics per al tractament de dades personals dels afectats.

Sobre aquest tema cal destacar l’Ordre SND/404/2020 d’11 de maig de mesures de vigilància epidemiològica de la infecció per SARS-*COV-2 durant la fase de transició cap a una nova normalitat.

En aquesta Ordre Ministerial, el Ministeri de Sanitat manifesta que davant aquesta nova situació de desescalada és necessari reforçar els sistemes d’informació per al seguiment i la vigilància epidemiològica, de manera que pugui realitzar-se la detecció precoç de qualsevol cas que pugui tenir infecció activa i per tant pugui transmetre la malaltia.

Quins són aquests sistemes d’informació?

El seguiment del nivell de transmissió de l’epidèmia ha de fer-se compaginant la informació obtinguda per: les administracions públiques, centres sanitaris i sociosanitaris públics i privats i serveis de prevenció de riscos laborals.

Aquests tres actors, hauran d’adequar els seus sistemes informàtics per a la recollida, tractament i remissió de la informació per a facilitar l’accés electrònic i automàtic a les dades de rellevància epidemiològica i sanitària pertinents, salvaguardant els drets de dades personals.

Quines dades són els necessaris?

Dades necessàries per al seguiment i la vigilància epidemiològica del COVID 19, inclosos les dades necessàries per a identificar de manera inequívoca als ciutadans.

Comunicació de dades?

Les unitats de salut pública hauran d’obtenir diàriament informació sobre els casos sospitosos i confirmats de COVID-19, dels serveis d’atenció primària i hospitalària, tant públics com privats, així com dels serveis de prevenció de riscos laborals.

La informació que hauran de comunicar al Ministeri de Sanitat és la següent:

-Sexe

-Data naixement

-Edat

-Lloc de residència.

-Dades clíniques

-Personal sanitari que treballa en el centre sanitari.

-Àmbit de possible exposició en 14 dies previs.

-Cas importat d’un altre país.

-Contacte amb cas confirmat conegut en els últims 14 dies.

-Data de diagnòstic.

-Proves diagnòstiques positives.

-Aïllament del cas i identificació dels contactes.

-Evolució clínica.

-Resultat al final del seguiment.

Quant a la protecció de dades de caràcter personal per al tractament d’aquestes dades, segons el que es disposa en l’Ordre Ministerial:

• Es farà d’acord amb el que es disposa en el RGPD (UE) 2016/679 Parlament Europeu, d’acord amb l’EL 3/2018 de 5 de desembre de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i en el que s’estableix en els articles 8.1 i 23 de la Llei 14/1986 de 25 d’abril General de Sanitat.
• En particular les obligacions d’informació als interessats relatius a les dades obtingudes s’ajustaran al que es disposa en l’article 14 RGPD.
• Finalitat del tractament: Seguiment i vigilància epidemiològica del COVID 19 per a prevenir i evitar situacions excepcionals d’especial gravetat.
• Base legítima del tractament: interès públic essencial en l’àmbit específic de la salut pública i per a la protecció d’interessos vitals dels afectats i d’altres persones físiques a l’empara del RGPD.
• Responsable del tractament: El Ministeri de Sanitat, que garantirà l’aplicació de les mesures de seguretat preceptives.

Sens dubte revelador.

Res es diu de preses de temperatura, ni d’aplicacions de recollida de dades per part d’empreses privades.

Llavors, en quina situació ens trobem sobre l’ús de les cambres tèrmiques o l’ús de termòmetres de front?

El Ministeri d’Indústria, ha desenvolupat una “Guia de bones pràctiques per a l’ús de termòmetres de radiació i cambres termogràfiques per a realitzar mesures traçables de temperatura humana sense contacte.”

En ella, es diu textualment que “els termòmetres de front tenen unes exactituds de mesura (incertesa) en ús d’1 °C a 2 °C, en el millor dels casos i amb un coneixement exhaustiu del comportament del termòmetre.  Si malgrat tot, es volen utilitzar aquests termòmetres per a mesurar la temperatura del cos humà han de seguir-se, a més de les instruccions subministrades pel fabricant les següents recomanacions:

-Calibrar el termòmetre amb traçabilitat metrològica en almenys tres punts distribuïts en el rang de 35,5 °C a 42 °C.

-Comprovar la neteja de lent i, si fos necessari, utilitzar un doll d’aire net o una tela neta que no deixi cap resta per a netejar-la.

-Assegurar-se que la grandària del blanc a la distància de mesura és menor que la zona de la qual es vol mesurar la temperatura.

-Establir una distància de mesura fixa, igual o molt pròxima a la de calibratge

– Assegurar-se que la zona de mesura aquesta buidada (pèl, suor p. e.)

-Utilitzar un termòmetre d’oïda per a realitzar comprovacions addicionals en cas de dubte o si es necessita determinar la temperatura del cos humà a distància amb una exactitud millor que 1 °C.”

Complicada la seva fiabilitat per a ser usada per qualsevol empresa, veritat?

Quant a les cambres tèrmiques, aquesta guia manifesta que “no són molt adequades per a la presa de temperatura del cos humà i estableix una exactitud de mesura (incertesa) entorn de 2 °C, en el millor dels casos i amb un coneixement exhaustiu del comportament la cambra. A més de les instruccions subministrades pel fabricant”. Com en el cas anterior.

Per tant, crec que no serà molt recomanable l’ús d’aquests mitjans, de manera individualitzada, com a mesura única de control del *COVID 19, ja que tenen un marge d’error i requereixen un manual d’ús per a la seva fiabilitat molt exigent.

Haurem de continuar esperant, al fet que les autoritats es manifestin sobre quines mesures es poden utilitzar, si és que alguna és fiable de manera individualitzada, és a dir, sense comptar amb els resultats proporcionats per altres proves.

Finalment, em quedo amb el que es disposa en l’Ordre Ministerial del Ministeri de Sanitat. Queda clar que, respecte al tractament d’aquestes dades, el responsable del tractament és el Ministeri de Sanitat. No ho serà l’ocupador, ni tampoc el centre sanitari. Que la base legítima per al tractament d’aquestes dades és l’interès públic i l’interès vital. I que la finalitat és el seguiment i vigilància epidemiològica del *COVID 19 per a prevenir i evitar situacions excepcionals d’especial gravetat.

Com sempre us continuarem informant.

A DATAX som especialistes en protecció de dades amb una àmplia experiència en el sector. Podem ajudar-te a complir amb la normativa de protecció de dades sempre, fins i tot en situacions d’alarma com la que estem vivint, contacta amb nosaltres i t’informarem.

Angels Soler

Delegada de protecció de dades.